diumenge, 15 de febrer de 2015

Projectes pre prima verals

Quart dia de la grip. Quart minvant de Lluna.

El primer d'aquesta grip que estic passant (diu que en dura 7 si prens medicines o una setmana si no prens res), pensava que em moria. Dolor a per tot: les cames, les articulacions, el cap, l'esquena, els ronyons...havia perdut la força i la gana. La gana de menjar i la gana de pensar. A la ment només en venien les coses que havia de fer. Però no les coses que havia de fer aquell dia, no, sinó les coses que encara no havia fet fins aquell dia, i que es van acumulant en aquelles llistes que després es perden i cauen en l'oblit.

Però al tantu! que el cervell s'enrecorda....queden allà en una mena de traster mental, fent nosa, I quan menys te les esperes, t'ataquen acompanyades del virus de la grip. Deu ser que, en replicar-se camuflat en el meu ADN, dins les meves cèl.lules, el virus aquest ha remogut ocupacions oblidades. Ja sé que el millor és ocupar-se de les coses quan venen, però tinc molta capacitat per enviar-les igualment al traster de les obligacions oblidades. Després es presenten els remordiments.

El segon dia encara va ser pitjor. La febre va pujar a partir de mitja tarda i vaig començar a sentir de tot. Sentir de tot. Una barreja de dolor físic i emocional, ràbia i agraïment. Vaig començar a cridar la meva mare. Però no volia que vingués la meva mare (la raó em deia que no calia, es podria contagiar encara que està vacunada), sinó que volia una sèrie concreta d'actituds específiques que tenen certes amigues meves. Una mica de cada aspecte de mare de quatre dones diferents, una d'elles la meva mare de veritat, és clar.

El tercer dia ja em trobava molt millor, més lúcida i molt cansada. Al vespre ja estava molt millor. I ara es pot dir que estic bastant bé. Com a danys colaterals m'he quedat sense gust (suposo que la deshidratació continua de les papil.les gustatives de la llengua, en tenir el 90% del temps la boca oberta per la congestió nasal, ha tingut molt a veure) i m'he aprimat un quilo i mig.

I ara, dins el cicle de la grip, estic en el de fase creativa, suposo que per això m'ha donat per escriure aquest post i em ve de gust comentar l'inici de la nova aventura on m'he ficat.

Las mujeres estamos despertando a una feminidad que conoce, honra y celebra la experiencia cíclica. Hay un deseo profundo de recuperar el papel ancestral de la mujer como conocedora y cuidadora de los misterios de la vida y de la muerte, la que acompaña, custodia, sostiene,  preserva, conoce y cuida.
La necesidad de desprendernos del sentimiento de inadecuación, del miedo, de la culpa y el deseo de recuperar nuestro lugar en el mundo nos está llevando a muchas mujeres a reconectar con lo femenino profundo y a volver a celebrar los ritos de paso y los ciclos vitales de la mujer: la primera menstruación, la maternidad, la menopausia y la muerte.


diumenge, 5 d’octubre de 2014

-un cop passat l'equinocci de tardor...

...les tardes es fan curtes, les ombres s'allarguen, els bolets treuen els barrets..les fades i follets surten de passeig....



La sardana i la religió de les bruixes

Té alguna relació la sardana i la bruixeria? Com és que els primers textos històrics on s'esmenta aquesta dansa són prohibicions eclesiàstiques i civils del ball? Com és que les dones acusades de bruixeria expressen que van als aplecs i que hi ballen sardanes? Podem establir alguna mena de connexió entre les prohibicions del ball i les prohibicions dels aplecs de bruixes? En Jordi Bilbeny intenta treure'n l'entrellat en aquest estudi




I altres històries de bruixes ballant sardanes....





Jo no tinc ni idea de història, però ballo sardanes. També he ballat en rodona amb altres dones, de vegades despullades, a ple Sol i a plena Lluna, al so de música moderna

Buscant les arrels. La tribu. De vegades es troba molt a faltar.

divendres, 13 de juny de 2014

Menopausa, com que no hi ha cicle?

Aquest matí a les 6h era Lluna plena, i a partir d'aquella hora, ha començat a minvar. I amb Ella, les poques hormones que s'activen han començat a desvelar l'ocult, a obligar-me a parar

i en comptes de captar la saviesa de l'ocult, de fluir amb les diferències dels del meu voltant, a fer cas dels que saben més, nooooooooo, em dedico a treure la furia destructora de dins meu, a tallar caps, a començar de nou, l'expressió de la Deesa K-Ali


Sobre el cos inert del seu amant Shiva, la deesea destructora porta una falç per tallar caps, com el que porta a l'altre mà, com els que porta de collar.

El bol és portador de felicitat, i en l'altre mà mostra un amulet per espantar la por.

Renéixer, Destruir - Reconstruir - Construir

Baixar als inferns i sortir-ne implica un alt preu. Tallar caps. Rodar caps.

Que li tallin el cap!!


 Per que aquestes roses blanques haurien de ser vermelles

Per que algú va robar uns pastissos
http://pacomova.eresmas.net/paginas/A/alicia11.htm


divendres, 18 d’abril de 2014

Altar de primavera



El divendres Sant és el divendres més proper a la primera lluna plena de primavera, és a dir, el primer pleniluni després de l'equinocci de primavera.

Ja els arbres han florit i l'herba ha crescut. El Sol s'ha trobat amb la Terra (a aquest costat de l'equador) i l'ha fecundat. L'àvia Lluna s'ho mira amb complaença.

Per les dones, el temps de la Doncella, que correspon als dies d'ovulació durant el cicle menstrual. L'arquetip que més sento ara és la Diana caçadora, Àrtemis o Artemisa.

A l'altar he recuperat una foto que vaig trobar tirada en el garatge, amb una amiga, amb vint-i-pocs anys, vivint la nostra doncella, i unes figuretes que poden o no evocar doncelles, una egipcia i una grega. Les espelmes són de colors; verd, taronja i groc, i les flors són del pati primaveral.


Imatge treta d'aqui.