dimarts, 15 de gener del 2013

Rituals ancestrals durant la menstruació


" La nostra sang és motiu de vergonya i s'amaga. Ens pressionen per a viure "com a homes", és a dir d'una manera lineal, i ens hem d'esforçar a sentir-nos tot el mes igual, sense canvis, sense sorpreses, sense cicles, com si no tinguéssim a favor nostre més de quatre canvis hormonals que ens afecten, tant en el nostre rendiment intelectual, com en el nostre nivell afectiu i espiritual.

Tot el disseny de la propaganda vinculada a la menstruació ens incita a sentir-nos “igual que sempre” i a estar “sempre lliures”, fent al-lusió indirecta a no sé quina “falta de llibertat” implícita en el fet de menstruar.

 El no-va-més el va representar una propaganda difosa en aquests països del sur, en la que per a mostrar l'absorció de las compreses es feia servir un líquid blau. I aquest fet implica una forta negació, de serioses conseqüències, d'allò més ric i més fort de la nostra naturalesa femenina: els cicles.  "

Interessant ??? ...... Pots trobar l'article senser aquí: : blog de l'autora.


divendres, 11 de gener del 2013

Un altre món és possible: els matriarcats

L'altre dia, la Sofia va compartir en fb un mini documental sobre el matriarcat del poble Mosuo, prop del Tibet.




En un dels comentaris del video diu que en realitat, el concepte és diu matrilocal, però es digui com es digui, és una idea fantàstica:

És un lloc on les dones manen. Les nenes Mosuo, quan tenen 13 anys, es converteixen, a través d'un ritual, en dones Mosuo. Això fa que cada una tingui dret a una habitació per ella sola en la casa familiar. ( A més, és una habitació que dóna al carrer!).  Els nens i les nenes Mosuo viuen en la casa de la seva mare durant toooota la vida. En aquesta casa hi ha la mare amb tots els seus fills i els fills dels seus fills; és a dir, hi ha l'àvia i tota l'estirp. Els homes Mosuo que viuen amb la seva mare, s'escapen al vespre per passar la nit amb la seva estimada. És genial.

En l'idioma Mosuo no tenen cap traducció de la paraula matrimoni. Les dones són lliures d'obrir la seva habitació a l'home que vulguin, durant el temps que vulguin. Quan tenen fills, es queden a la casa familiar i els tiets, els germans de la dona, se'n cuiden d'ells. Coneixen els seus pares, però no tenen massa relació amb ells.

El següent video és el documental senser:


Tierra de Mujeres - La Unión Libre from Gines Cutillas Ruiz on Vimeo.

Navegant vaig trobar que hi ha més llocs de la Terra on homes i dones es relacionen així: a la illa d'Orango Grande, a l'arxipèlag de Bijagós, davant les costes de Guinea Bissau, hi ha una illa on les dones tenen tot el poder, on s'organitzen en associacions que gestionen l'economia, el benestar i la llei. Són elles les que imposen sancions, dirigeixen, aconsellen, distribueixen, i se les respecta com a senyores absolutes de la casa i la terra. Només es recorre als homes per al guaret dels camps, la caça de la mona i la pesca. 



 Aquesta forma de viure em fa pensar en la manera de relacionar-se que tenen les lleones, o els grups d'eugues semisalvatges, les llobes, i altres mamífers, com potser les goril.les.


diumenge, 6 de gener del 2013

Aquí estic, per explicar el què sé. Per començar a intentar a no amagar-me. Transparència, inocència. Confiança. Tot anirà bé.

Expressant el cicle.



divendres, 4 de gener del 2013

La Tienda Roja

La tenda vermella és la manera d'evocar un espai on, fa mil.lers d'anys, les dones es reunien per descansar mentre estaven menstruant.




La meva àvia sempre em deia que les dones que tenien la regla no podien fer brunyols, ni amassar pa, ni fer maionesa, ni allioli perque no quallava, i la massa no fermentava. El perquè sempre era "no sé, m'ho va dir la meva àvia". Generació darrera generació, s'han conservat algunes consignes, però totalment fora de context.

En la tenda vermella les dones només descansaven. No cuinaven, ni rentaven la roba, ni feien el pa; es retiraven de les seves feines en un espai de trobada amb altres dones, un espai sagrat, de comunicació, entre elles i amb la Terra.

El cicle menstrual més o menys segueix la Lluna, i com ella té quatre fases. Les dones tenen la regla entre 12 i 13 vegades a l'any i en aquest procés, un òvul -la cèl.lula de la vida- acaba de madurar en l'ovari (pre-ovulació), surt i viatja per les trompes de Fal.lopi, (ovulació) arriba a l'úter (pre-menstruació) i, en no trobar cap espermatozou que el fecundi, mor, arrossegant amb ell tot l'endometri, un teixit especial que s'ha anat construïnt per rebre un embrió humà, en cas que l'òvul estigués fecundat. Com que la majoria de les vegades no és així, l'endometri es desfà i surt del cos, passant de l'úter a la vagina i d'aquesta a fora, ocasionant el sagnat al que li diem regla (o menstruació). La Sang Sagrada, Sant Greal.

Els canvis hormonals en el cos per a que tot aquest procés funcioni són bestials i produeixen també canvis en la conducta de la dona. És per això que la "donna e mobile, com puima al vento", però quan es va entenent el per què, tot es fa molt més clar. Per les dones i pels homes que les acompanyen.

Aprofundir sobre aquest tema durant aquests últims quatre dies m'ha servit de molt per entendre moltes coses, i per conéixer-me a mi mateixa i la natura de la dona en els seus quatre arquetips: la doncella, la mare, la sanadora, xamana o bruixa, i l'anciana.

Relament curiós que l'arquetip de "la bruixa" hagi evolucionat tant desfavorablement en els últims 1500 anys, passant d'una dona poderosa, amb contacte amb la natura, amb la capacitat suficient per guarir a la gent, tant física com emocionalment, i orientar en el camí a seguir, a una dona fosca, que mitjançant un pacte amb el diable, fa mal a la gent, i que, per seguretat, cal eliminar.

La Terra necessita més Dones. Més deeses, més sang, més comprensió.

Font: Tienda roja de l'agost de 2012.